Regust amarg el que em deixa la Jean Bouin. Una sèrie d’infortunis fa que
arribi a la línia de sortida amb la cursa començada. Molta gent (la més multitudinària de la història) i possibilitat
quasi nul·la d’agafar un ritme constant.
Sé què les excuses són pels perdedors, per tant, no buscaré excusar-me
d’una mala cursa, sinó explicar-ho, per trobar una solució.
Començava el dia ben d’hora, com deia aquell. Sonava el despertador i
després del ritual del bany, esmorzava i em vestia. Havia decidit anar en
cotxe, per no portar massa roba i què no m’agafés fred quan acabés. Sortia de
casa just, calculava arribar amb un quart d’hora de marge. Tot semblava anar bé
fins que agafo el carrer Jocs del 92 i, com una divina aparició, em recordo del
xip. Un xip que no duia, tornar a casa a agafar-ho o córrer sense... 8:40 i
trio la primera opció.
L’agafo i torno a fer el mateix camí. Arribo just i quan començo a baixar
les escales del MNAC escolto el tret de sortida. Amb resignació i, després de
veure passar un munt de runners, accedeixo a la carretera per passar sota l’arc
de sortida.
El que malament comença... Sóc dels que odia a la gent que avança altres
runners com si fos l'última cosa que fa a la vida (li dedicaré una entrada
algun dia) per això i en la posició que m’havia “guanyat” per la meva memòria,
vaig intentar anar avançant gent sense entorpir el seu ritme.
 |
| 91ª edició de la cursa. La més multitudinària de la seva història. |
Però era impossible, quan agafava un bon ritme, em tocava disminuir, buscar
forat i tornar a canviar el ritme. Gran Via i Passeig Sant Joan de gom a gom i
va ser al arribar al inici el Paral·lel quan vaig desistir del tot. La barreja
entre l’estretament de la carretera i el cansament de la gent, feia que fos
quasi impossible millorar posicions, per tant, vaig apagar el meu crono i vaig
dedicar-me a fer quiL’Hòmetres gaudint amb tots els runner que un diumenge al matí van omplir Barcelona.
Així doncs, l’objectiu de baixar de 43 minuts no va poder complir-se a la
Jean Bouin, però no dubto que arribarà. Entrem en una setmana important,
comença el compte enrere pel gran repte de 2015.
