Al Running, no tot si val.

Sortir endarrerit i intentar guanyar posicions com un boig o col·locar-se davant de tot sense tenir una bona condició física, son algunes de les actituds que han de desaparèixer al running. No tot si val a les curses.

És típic. Tant l’una com l’altre es veuen cada cap de setmana al voltant de les curses que es disputen en l’àmbit nacional. Això no treu que sigui una conducta bastant antiesportiva.

Qualsevol runner que es presenti a una línia de sortida, mereix els meus respectes. Tan si vol competir i fer marca, com si vol gaudir sense importar-li el temps. Totes dues actituds son totalment admirables, ara bé, el problema ve en el mode a executar-les.

Òbviament, hem de ser conseqüents amb les nostres accions i això a vegades sens oblida. El corredor que vol fer marca ha d’arribar d’hora, escalfar, conèixer l’ambient i els seus entorns i, així, poder sortir en una bona posició que li permeti córrer sense problemes i amb un ritme bo. En cas contrari, si arriba tard i no pot sortir en una bona posició, sigui pel que sigui, s’ha de conformar i esperar a la pròxima cursa, que n’hi ha moltes, per tornar a intentar baixar el seu temps.

Sortida Cursa Entre Ponts - © Fotos JJ Vico

De l’altre banda, el corredor que va a la cursa únicament per fer esport, per gaudir corrents o, simplement, per trobar-se amb els amics i fer unes rialles, no cal que ocupi les primeres places. Es pot sortir darrera, i marcar-se el ritme suau i plàcid per anar en paral·lel amb els amics sense ser un obstacle perillós per als altres corredors.

Crec que si tots som conscients del nostre paper a cada cursa, evitaríem alguns moments de tensió que s’han pogut viure en algunes curses i el món del Running serà, encara més, fantàstic i envejable.